L’ACA habilita dos nous punts de control en rius, amb finançament dels fons europeus Next Generation

S’ha licitat l’execució de les obres per a remodelar una estació d’aforament al riu Cardener, a l’altura de Castellgalí, i construir-ne una de nova en el riu Brugent, en el terme municipal d’Amer

Aquestes actuacions permetran disposar de nous punts de control del cabal que circula de manera habitual per aquests rius i controlar possibles avingudes

S’invertiran més d’1,4 milions d’euros en els treballs

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha posat a licitació els contractes per habilitar dos nous punts de control de cabals en dos rius, concretament un en el riu Cardener, a l’altura de Castellgalí (Bages), i un altre en el riu Brugent a l’altura d’Amer (la Selva). Aquestes dues actuacions, que suposen una inversió superior als 1,4 MEUR, seran finançades amb fons europeus Next Generation.

 

L’estació d’aforament del riu Brugent, a Amer, estarà ubicada abans de la confluència amb el riu Ter. La construcció es farà sota l’estructura del Pont de Santa Brígida, amb una amplada total de més de 30 metres. L’estació, pressupostada en més de 585.000 euros, també disposarà d’un connector fluvial per facilitar el pas de peixos i, permetrà conèixer els cabals aportats pel Brugent al Ter, especialment, en episodis d’avinguda.

Xarxa de control

L’ACA disposa d’una xarxa de control automàtica, amb prop de 190 punts de control, en embassaments, aforaments en rius i canals, estacions de qualitat i piezòmetres per a controlar l’estat dels recursos hídrics.

Aquesta xarxa es divideix en 80 aforaments en rius, 12 en embassaments, 31 en canals de derivació, 12 en estacions automàtiques de control de la qualitat i 54 piezòmetres automàtics.

Per dur a terme la mesura directa i puntual de cabals en rius i canals, l’ACA disposa de tècnics aforadors i mitjans materials (equips d’aforament) per realitzar mesures d’aforament de cabals. Aquestes mesures es realitzen en tots els escenaris hidrològics (sequera, normalitat i episodis d’avinguda) amb diferents objectius com poden ser: control de cabals ambientals o, a l’altre extrem, cabals d’avinguda, verificació i calibratge de les corbes de cabals (relació alçada – cabal) de les estacions d’aforament, control de les derivacions dels aprofitaments d’aigües superficials, realització d’estudis tècnics o científics, entre d’altres.