Una performance on el dibuix i la recerca tecnològica i científica es fusionen en la seva cosmologia per reflexionar sobre les preocupacions universals: el cos, el menjar, el sexe i la mort. Al Teatre El Casal d’Amer el dimecres 20 de març a les 11.30 h. Entrada gratuïta, cal inscripció prèvia a ja.cat/marcelaxia.
Es coneix internacionalment a Marcel·lí Antúnez Roca per les seves accions interactives i per les seves instal·lacions robòtiques. També és conegut per les seves experiències performàtiques amb el col·lectiu La Fura dels Baus als anys 80, col·lectiu del qual fou cofundador.
Les seves accions, instal·lacions, dibuixos i vídeos han estat presentats en nombrosos museus, festivals i teatres de tot el món, entre altres, Villette de París, l’I.C.A. de Londres, el FILE de São Paulo, el Centre Cultural de Tòquio, el Centre Cultural DOM de Moscou, el DEAF de Rotterdam, el Performing Arts de Seül, Corea, La Medusa de Quebec, Canadà.
Des dels anys 80 com a coordinador artístic de La Fura dels Baus i des dels anys 90, ja en solitari, la carrera de Marcel·lí ha desenvolupat un univers particular que ell denomina MARCELAXIA. En aquest, han contribuït al seu interès, entre altres coses, el còmic, l’Art Brut, les avantguardes dels anys 60, les tradicions populars i l’ecoagricultura. Un cosmos que completa per la seva inclinació per aspectes de la condició humana com la menja, el sexe o la mort.
El treball d’Antúnez té el cos i el dibuix com a elements centrals, es mou en l’esfera de l’art de la instal·lació i la performance, i ha estat impregnat pel col·lectiu, la tecnologia digital i els procediments col·laboratius. Durant aquest temps, l’artista ha desenvolupat diversos procediments, entre els quals destaca la Sistematurgia. El quid d’aquest sistema és la interacció digital de l’usuari.
Des de 2009 realitza obres col·laboratives, de vegades utilitzant la tecnologia i altres vegades no, en les quals grups de persones alienes a l’artista participen en la creació i producció d’una obra. Com a resultat d’aquesta feina, ha col·laborat amb múltiples col·lectius convocats per participar en el procés de creació d’una obra. La dilatada experiència en processos de participació que proposa en les seves obres tecnològiques interactives, així com les accions realitzades en els anys 80 amb La Fura dels Baus, es transforma i s’amplia en aquestes obres col·laboratives. En aquest context, s’han produït, entre d’altres, les accions/rua Alsaxy 2015, Tracapello 2017, VERAPAU BOLET 2023.
Actualment, està treballant en el projecte NATURA CENTRUM EST on cerca maneres de formalitzar les seves idees amb la voluntat de posar la Natura al Centre. Antúnez ha rebut, entre altres, les següents distincions i premis: primer premi al Festival Étrange, París 1994 per la pel·lícula Frontón; El millor New Media en el Noveaux Cinéma / Noveaux Médias Montreal 1999 per la performance interactiva Afàsia; Premi Max als nous Llenguatges Escènics al 2001 per Afàsia i per l’acció interactiva Epizoo; Menció Honorífica al Premi Ars Electrònica 2003 per l’acció interactiva Pol, Premi Ciutat Barcelona en categoria Multimèdia 2003 pel muntatge Mondo Antúnez, Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’Arts Visuals 2014 per l’exposició Sistematúrgia, Accions, Dispositius i objectes a l’Arts Santa Mònica de Barcelona i l’Art Excellence Award 2015 Japan Media Arts Festival per l’acció distribuïda Ultraorbism.
Activitat organitzada per Ateneu Cooperatiu Terres Gironines i Idea Associació Cultural, amb el suport del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, l’Economia Social i l’Ajuntament d’Amer.
